{"id":56809,"date":"2023-01-27T23:45:00","date_gmt":"2023-01-27T22:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fallas.com\/este-ha-sigut-el-discurs-de-jaume-bronchud-mantenidor-de-la-fallera-major-de-valencia-i-la-seua-cort\/"},"modified":"2024-09-30T20:23:35","modified_gmt":"2024-09-30T19:23:35","slug":"este-ha-sigut-el-discurs-de-jaume-bronchud-mantenidor-de-la-fallera-major-de-valencia-i-la-seua-cort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/este-ha-sigut-el-discurs-de-jaume-bronchud-mantenidor-de-la-fallera-major-de-valencia-i-la-seua-cort\/","title":{"rendered":"Este ha sigut el discurs de Jaume Bronchud, mantenidor de la Fallera Major de Val\u00e8ncia i la seua Cort"},"content":{"rendered":"[vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”]\n[vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none” column_shadow=”none” column_border_radius=”none” column_link_target=”_self” column_position=”default” gradient_direction=”left_to_right” overlay_strength=”0.3″ width=”1\/1″ tablet_width_inherit=”default” animation_type=”default” bg_image_animation=”none” border_type=”simple” column_border_width=”none” column_border_style=”solid”]\n[vc_column_text css=”” text_direction=”default”]\nEste ha sigut l’emocionant discurs de Jaume Bronchud, mantenidor de la Fallera Major de Val\u00e8ncia i la seua Cort d’Honor, durant la seua Exaltaci\u00f3 com a m\u00e0ximes representants de les Falles Enguany,Benvolguda Fallera Major de Val\u00e8ncia, Laura Meng\u00f3 i Hern\u00e1ndez,Dign\u00edssima Cort d’honor,Benvolguda Fallera Major Infantil de Val\u00e8ncia, Paula Nieto i Medina,Meravellosa Cort d’honor infantil,Excel\u00b7lent\u00edssim alcalde de la ciutat de Val\u00e8ncia, Senyor En Joan Rib\u00f3 i Canut,Il\u00b7lustr\u00edssim Senyor En Carlos Galiana i Llorens, president de la Junta Central Fallera,Dign\u00edssimes autoritats que ens acompanyen,Membres de la Junta Central Fallera,Falleres Majors,Presidentes i presidents,Falleres i fallers del m\u00f3n.
\nMolt bona nit.
\nQue dif\u00edcil, Laura! Que dif\u00edcil, per\u00f2 que bonic! Com totes les coses que s’anhelen en la vida. Com un amor no correspost. Com una esperan\u00e7a que no es perd i \u00e9s tot i es mant\u00e9 fins a l’\u00faltim al\u00e9… Que dif\u00edcil Laura, per\u00f2 quin plaer! Escriure’t estes paraules i vindre ac\u00ed, modesta veu, a dir-te el que en virtut mereixeu i no tan sols per ser qui eres esta nit… Deixa’m que t’ho diga a tu, nom\u00e9s a tu. Deixa’m que convertisca en murmuri el meu temor\u00f3s crit, perqu\u00e8 s\u00e9 que, com els teus, entendr\u00e0s b\u00e9 estos nervis meus… Tu, que regnes hui amb una magnific\u00e8ncia tal que t’enveja la lluna, puix la teua sola pres\u00e8ncia d\u00f3na llum com ninguna a esta nit d’hivern fins a convertir-la, generosament i t\u00edmida, en fulgor d’un radiant nou dia…
\nQue dif\u00edcil, Laura! Que dif\u00edcil, per\u00f2 que bonic! Encendre la por d’este pobre cor meu que batega desbocat com un amor de joventut i que tremola pel temor de no aconseguir el que b\u00e9 mereixeu, per no saber complir amb aquell enc\u00e0rrec que mai oblidar\u00e9, puix \u00e9s la millor festa del m\u00f3n qui m’ha concedit tan alt honor. I al mateix temps, quina contradicci\u00f3!, sent que no s\u00f3c jo qui ve a dir-te res. No s\u00f3c jo qui t\u00e9 cap dret per a vindre ac\u00ed i versar la teua imatge. Si hui estic ac\u00ed \u00e9s nom\u00e9s per a prestar la meua veu a tots els fallers i retre’t homenatge, com a veu d’eixa festa que no em deu res i a la qual jo li dec tot, com a veu d’eixa singular manera de viure que nom\u00e9s el poble valenci\u00e0 sap ofrenar a l’eternitat. Aix\u00ed que hui, Laura, no \u00e9s a mi a qui escoltes… Si les paraules triades no s\u00f3n les encertades, sapieu que vaig ser jo qui es va equivocar. Per\u00f2 si trobes, entre tot el que la meua veu exalte, una sola paraula que t’enamore, recorda que van ser els fallers els qui la van escriure per a tu amb la tinta dels seus sentiments.
\nB\u00e9 ho sabr\u00e0s, ja fa nits va comen\u00e7ar esta odissea d’emocions en qu\u00e8 les muses es van oblidar de mi. Vaig intentar buscar per a tu les paraules m\u00e9s grans, les m\u00e9s eloq\u00fcents, i fer que, d’una manera inconscient, el discurs f\u00f3ra la justa resposta a tanta confian\u00e7a en mi com vaig trobar en este dol\u00e7 cam\u00ed. I a la fi, despr\u00e9s de tants dies enfront d’una fulla en blanc, vaig comprendre que no era la ra\u00f3 la que ha de versar la gl\u00f2ria vostra, com a Reina nostra, sin\u00f3 l’impuls del cor amb el qual sempre plantem batalla els valencians.
\nEmocions i no raons. Perqu\u00e8 esta festa, que \u00e9s un deliri i mil sospirs, nom\u00e9s crema si llancem al foc totes i cadascuna de les nostres emocions per a fer-la \u00fanica i singular. La m\u00e9s Antiga i Especial de totes. Les nostres falles, que s\u00f3n un himne de silencis a la generositat col\u00b7lectiva, l’esfor\u00e7 absolut de milers de persones, valentes i treballadores, que no demanen res a canvi, un dogma sense credos per la igualtat i un exc\u00e9s de rom\u00e0ntica rebel\u00b7lia per a la llibertat. D’esta festa que \u00e9s de tots per\u00f2 que no li pertany a ning\u00fa. D’esta festa que ens fa tan iguals a tots quan ella \u00e9s tan diferent de totes… Esta bene\u00efda festa que ens d\u00f3na m\u00e9s vida de la que ens lleva… D’esta festa, Laura, que mai vam voler ning\u00fa que ens costara la salut, per\u00f2 que ens va acabar furtant la vida i el cor a tots… I eixe cor furtat cremar\u00e0 de nou este mar\u00e7. La \u201cCardioversi\u00f3 Valenciana\u201d ser\u00e0 cendres, complint el ritual purificador que tot sana i reviu, i escrivint sota les ombres de la vostra perenne nost\u00e0lgia, les noves p\u00e0gines que protagonitzareu per al llibre d’or de la nostra hist\u00f2ria comuna. Aix\u00f2 i res m\u00e9s s\u00f3n les falles: principi i final. G\u00e8nesi i oc\u00e0s. Foc i renaixement.
\nAmb la flama, tornar\u00e0 el record impossible d’esborrar, que ens retorna al passat viscut i a la mem\u00f2ria que ens convidaren a compartir. Tots vam tindre un pare, una filla, un ve\u00ed, una iaia, una amiga o un amor que ens va enverinar de falla. I irremeiablement, amb cada crem\u00e0, tornem inconscients a aquell inici per a donar-los les gr\u00e0cies perqu\u00e8 un dia ens convidaren a ser la part indivisible que som d’esta hist\u00f2ria sense final. La falla \u00e9s un llegat que alg\u00fa ens entrega perqu\u00e8 el transmetem a uns altres. I aix\u00ed ser\u00e0 com tu, Laura, enamorar\u00e0s de falla per sempre a Mateo; puix, com la millor matrona que ser\u00e0s, saps que la falla \u00e9s ox\u00edgen, ADN, grup sanguini i cord\u00f3 umbilical. I encara que recordar, de vegades, dol, el record fa menys mal i es fa m\u00e9s vell quan ens convida a rememorar als qui van deixar el nostre cam\u00ed terrenal per a emprendre les falles del cel; un cel ple de noms propis que sense desapar\u00e8ixer mai, cobren major for\u00e7a entre els nostres pensaments cada volta que el foc s’enlaira entre les darreres espurnes de l’hivern. Aix\u00ed s’unixen els nostres records i la seua mem\u00f2ria: entre milers d’espurnes que volen des de cada barri cap al cel… All\u00e0 dalt, la mem\u00f2ria dels que ens deixaren, sempre ser\u00e0 nostra coartada per a continuar fent hist\u00f2ria plantant als carrers ac\u00ed baix. Perqu\u00e8 la falla \u00e9s i ser\u00e0 sempre tan sols, una her\u00e8ncia d’amor!
\nPer\u00f2, qui s\u00f3c jo per a explicar-vos qu\u00e8 s\u00f3n les falles si sou tots vosaltres els que les doneu la vida?
\nCom puc explicar-li jo a Laura quina \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 que sost\u00e9 i \u00e9s motor de les nostres falles, si molt probablement ser\u00e0 ella qui no ha pogut esborrar de la seua mem\u00f2ria a aquella xiqueta de nou anys, que jugava entretinguda pel carrer amb la seua gosseta Cloti i que moria per ser Fallera Major…? Com explicar-li l’instint de superaci\u00f3 que respira la nostra festa a aquella xiqueta que va cr\u00e9ixer conven\u00e7uda que les coses m\u00e9s dif\u00edcils en la vida li passen sempre a la gent que t\u00e9 superpoders? Com explicar-li qu\u00e8 \u00e9s la germanor a ella, qui busca compartir, si els nervis li visiten, el llit amb la seua germana per a saber que tot va b\u00e9…? Com dir-li res a ella que trobava tan llunyana eixa Fonteta, en la qual una nit va arribar a brillar? Laura est\u00e0 condemnada a brillar sempre,… perqu\u00e8 es va forjar amb una discreta valentia i amb un descarat sentit de l’instint de superaci\u00f3. I tota la bellesa que va acumular dins de si durant anys, se li ha anat eixint fora per a fer-la m\u00e9s brillant encara. I eixa lluentor sospira generositat en tot moment! Laura \u00e9s, abans i despr\u00e9s que res, una persona noblement espl\u00e8ndida i espl\u00e8ndidament noble. Lleial. Generosa. Una generositat que hui li ha fet enrecordar-se dels que perden els seus records… Abans que els herois de la sanitat foren herois, ella ja va saber que, de major, volia aconseguir una capa d’hero\u00efna com les que ells portaven; perqu\u00e8 volia retornar un poc de la molta ajuda que va rebre d’aquells fant\u00e0stics mags de bates blanques… Laura \u00e9s lluitadora. Laura \u00e9s divertida. Laura \u00e9s honesta. Laura… \u00e9s vida. I la vida hauria de ser com Laura!
\nCom explicar-li a Bel\u00e9n qu\u00e8 s\u00f3n les falles si ella corre pel casal de Pius XI – Fontanars des de xiqueta? Com dir-li qu\u00e8 \u00e9s emocionar-se si segur que recorda aquell cam\u00ed a la Crid\u00e0 cantant la \u201cAmapola\u201d i recordant als qui ja no estan? Com explicar-li que \u201cbonic \u00e9s voler\u201d i parlar-li de l’amor vertader, si estan les seues iaies tan presents en la seua vida? A Bel\u00e9n se li escapa la bellesa pels ulls de seguida i inunda tot d’un perfeccionisme que dissimula amb el seu car\u00e0cter m\u00e9s rialler. Bel\u00e9n \u00e9s la part indivisible d’un equip, la responsabilitat feta dona. L’amiga dels seus amics que continua caminant per la vida sabent que sempre hi ha una lli\u00e7\u00f3 per aprendre…
\nCom explicar-li a Marta la vida que ens regala esta festa si ella \u00e9s pura energia? Com dir-li res si ella \u00e9s passi\u00f3 fallera i infinit somriure? Vitamina que contagia alegria i ganes de viure. De conviure. De fer fam\u00edlia. Tan present sempre eixa paraula en la seua vida. Marta \u00e9s lluitadora, treballadora incansable, cascavell espontani, vital, sincera i acuradament responsable. Si li preguntarem si continua guardant els amics de la inf\u00e0ncia, estimant a la seua fam\u00edlia per damunt de tot o sentint Illes Can\u00e0ries – Dama d’Elx com el cor del m\u00f3n? La \u201cresposta sempre ser\u00e0 aix\u00ed, no hi ha alternativa\u201d… Continua! I continuar\u00e0 fent-ho sempre, perqu\u00e8 Marta \u00e9s m\u00e0gia i amistat, per\u00f2 una m\u00e0gia real que batega amb contund\u00e8ncia…
\nQu\u00e8 dir-li a Mar de les falles si ella sap que una Crida li va regalar a les seues millors amigues? Qu\u00e8 explicar-li a esta fallera d’Isabel la Cat\u00f2lica de com bateguen les nostres falles, sempre solid\u00e0ries, si ella \u00e9s dues mans d’ajuda a qui m\u00e9s les necessitara? Mar \u00e9s fortalesa, lluita i coratge. Mar \u00e9s batalla, eleg\u00e0ncia i aliances. Mar \u00e9s llinatge i dos ulls que investiguen en tot moment, sense descans. Mar \u00e9s pr\u00f2xima i mediterr\u00e0nia, \u00e9s valenta i \u00e9s tena\u00e7. Mar \u00e9s un m\u00f3n d’afectes que es va disfressar de serietat. Mar \u00e9s un oce\u00e0 de confiances, d’amistats que no caduquen i perennement familiar. Mar \u00e9s qui sempre estar\u00e0 mirant al cel per\u00f2 sense perdre’s mai cap detall…
\nQu\u00e8 li puc dir jo a Cristina de la tradici\u00f3 d’esta festa? Ella que \u00e9s la glopada de vent fresc en una nit de plant\u00e0. Ella que, per passi\u00f3 de la seua iaia, \u00e9s genu\u00efna i fallera her\u00e8ncia. Qu\u00e8 puc dir-li a ella que estima de cor Val\u00e8ncia, que \u00e9s admiraci\u00f3 plena la que sent per esta terra d’artistes, per este Convent d’artesans? Cristina \u201ct\u00e9 una mirada a on les llums no es mouen i els colors no s’esvaeixen\u201d. Cristina \u00e9s laboriosa, honesta, afectuosa… Lleial. Cristina \u00e9s un gest responsable, un crit valent, una dona que resol, una persona que no dep\u00e9n… Semblar\u00e0 reservada, observadora, discreta… es descobrir\u00e0 divertida despr\u00e9s! Cristina sempre dir\u00e0 que \u00e9s fam\u00edlia: sempre fam\u00edlia. Extrovertida i contundent.
\nExplicar-li a Laura qu\u00e8 s\u00f3n les falles si \u00e9s l’\u00fanica festa que no ens deixa romandre? Laura \u00e9s instant. Posant en valor cada moment i concedint la import\u00e0ncia als qui les comparteixen m\u00e9s que a les pr\u00f2pies coses que van passant. Aix\u00ed ho viu a Molinell. Laura \u00e9s assenyada empatia, indestructible comprom\u00eds i infinita il\u00b7lusi\u00f3. Laura: \u201cqu\u00e8 isca de tu el millor i tots ho ballen, s\u00f3n temps de llum i d’amor i tu vindr\u00e0s a demostrar-ho!\u201d. Perqu\u00e8 Laura \u00e9s llum i ho \u00e9s per a tothom com per a ella les persones, les mirades, les abra\u00e7ades, l’afecte sincer, el respecte i la confian\u00e7a… Laura \u00e9s la for\u00e7a f\u00e9rria que es desf\u00e0 entre ll\u00e0grimes quan abra\u00e7a son pare en acabar l’ofrena.
\nQu\u00e8 podria dir-li a Gloria de les falles si ella ha convertit a la seua en el seu clan? Els familiars, epicentre de vida d’esta dona que va aconseguir la gl\u00f2ria res m\u00e9s n\u00e0ixer i que \u00e9s prou forta com per a no tremolar mai davant d’una adversitat. Gloria \u00e9s lluita i exig\u00e8ncia. Gloria \u00e9s fortuna i prud\u00e8ncia. Gloria \u00e9s un passeig de bondat, una Albereda de dol\u00e7or i una mar d’empatia, on les ones de les seues fortes conviccions, de la seua manera infinita de comprometre’s, xoquen contra les roques de la seua intr\u00e8pida humanitat. Gloria \u00e9s la vict\u00f2ria altruista d’un m\u00f3n on governa el cor, un cor de batecs constants i serens. Gloria \u00e9s la sensaci\u00f3 d’alcan\u00e7ar el cel.
\nCom conv\u00e9ncer a Carolina de l’art que inunda esta festa si la seua falla \u00e9s l’\u00e0nima de la Ciutat Fallera? Com ensenyar-li que les Falles no poden respirar sense la m\u00fasica si Carolina \u00e9s una simfonia de veritats? Carolina \u00e9s cant i encant, veu i somriures, comprom\u00eds i anhels, una melodia sense fi, una \u00e0ria que vola lliure… Tindre’t al costat \u00e9s saber que \u201cno es pot viure sense tu, no hi ha manera\u201d… Carolina \u00e9s tenacitat, la de la sang aragonesa, que \u00e9s noble i \u00e9s veritat, i es clava entre cella i cella. Carolina \u00e9s estimar, Carolina \u00e9s serindipia, bendita casualitat. Carolina \u00e9s perfecci\u00f3, exig\u00e8ncia i disciplina. Eterna eleg\u00e0ncia. Una roman\u00e7a de responsabilitat i una partitura per la toler\u00e0ncia… Com podria explicar-li a Ana que les nostres festes s\u00f3n absoluta alegria si fins els somriures estan enamorats d’ella? Qu\u00e8 dir-li a qui, de Mat\u00edes Perell\u00f3 la m\u00e9s bella, sempre est\u00e0 somrient; que tota Russafa sap, que no hi ha dol\u00e7or que al barri repique m\u00e9s, que el somriure d’Ana i les campanes de Sant Valer! Ana \u00e9s una persona bona, un cor gran, un exc\u00e9s d’afecte que no deixa de bategar. Ana \u201c\u00e9s eixa paraula que escolta cada sospirar\u201d. Ana \u00e9s eixe silenci que s’escolta quan en silenci tot est\u00e0. Orgull de filla, honor de germana… Aix\u00ed \u00e9s Ana! La que somriu sempre, la que agraix la vida, la que mai et soltar\u00e0 la m\u00e0 quan al teu costat camina…
\nQu\u00e8 dir-li sobre l’orgull de la pertinen\u00e7a que tenen els fallers a la reina de Beter\u00f3? Si ella pot presumir de tindre als seus iaios com a fundadors! Eixa falla que t\u00e9 honors d’aniversari, velluters triomfants, brises del Mediterrani i ess\u00e8ncies del Cabanyal! Ana \u00e9s divertida i molt ocurrent; d’idees clares i m\u00e9s que transparent, una dona que gaudix la vida, compromesa i fidel. Ana \u00e9s sobreviure a la pitjor tempesta i saber agrair-li al cel. Ana \u00e9s p\u00e8tries creences, trencar l\u00edmits i no perdre les arrels. Ana ser\u00e0 reina en eixe m\u00f3n que demana un somriure perqu\u00e8 sap que es \u201cpot ser heroi nom\u00e9s per un dia\u201d.. i res ens far\u00e0 m\u00e9s lliures que batallar al seu costat, defensant l’alegria…
\nParlar-li de l’enginy i la gr\u00e0cia fallera a Diana si ella les t\u00e9 per companya? Diana \u00e9s la transpar\u00e8ncia que guanya, l’humor que enganxa i la extraordin\u00e0ria honestedat: Diana \u00e9s la valenta guerrera d’un joc de trons que nom\u00e9s batalla per la felicitat. La meravellosa dona, tan plena de llum, la gran persona que, sensible, acarona i fa de l’amistat un orgull. Diana: \u201ctant de bo passe un tren cada dia, que la fi del m\u00f3n no tinga final de via…\u201d. Que mai deixes de ser tu… Extraordinari cor, vigilat des del cel, que batega sempre superant-se… que et rendeix i et ven\u00e7! I li fa sentir tan afortunada. Diana, que disparant fletxes d’amor, es va convertir en la ca\u00e7adora ca\u00e7ada.
\nQui soc jo per a explicar-li a Anabel quin \u00e9s l’altruisme de les falles si ella ha crescut entre persones que ho donen tot a canvi de res? Anabel \u00e9s, de la senzillesa, l’encant discret, l’embruixament secret de qui va vindre a viure la vida amb una calma que la bressola, tranquil\u00b7lament i serena, i que li disposa sempre en el lloc de l’altra persona. Anabel \u00e9s solid\u00e0ria empatia que resona, sempre present. Anabel \u00e9s Reina, com el nom del seu carrer… I quan calga lluitar per un m\u00f3n millor, no podr\u00e0 dubtar-se, \u201cEstar\u00e0s, no tinc por de buscar-te perqu\u00e8 estar\u00e0s…\u201d Anabel. I en buscar-te et trobe, despistada a voltes, amb eixa distracci\u00f3 tan espont\u00e0nia que \u00e9s dif\u00edcil de no voler…
\nCom explicar-li a Carmen quin \u00e9s, del foc, l’embruixament si nom\u00e9s ella \u00e9s \u201cla flama a traves del temps, la flama de tot un poble en moviment\u201d? Com dir-li com s\u00f3n les falles a la \u00fanica dona que, com nostra festa, es capa\u00e7 de juntar en si mateixa i alhora, la m\u00e9s ventajosa organitzaci\u00f3 i la m\u00e9s espont\u00e0nia distracci\u00f3? Carmen \u00e9s un continu aprenentatge, una oportunitat constant, la que fa de la vida un feli\u00e7 viatge que mai voldries oblidar. Carmen \u00e9s estar sempre presta per a ajudar als altres. Carmen s\u00f3n dos bells ulls que miren a tothom igual. Carmen \u00e9s el Socors a la meitat de la gesta. Carmen \u00e9s una aventurera sense igual. Carmen \u00e9s principis i final. Vosaltres tretze veniu a donar-li sentit al foc, perqu\u00e8 sense vosaltres enguany no hi hauria primavera. Vosaltres, que teniu el dret a conquerir sempre i el deure de no rendir-vos mai. Vosaltres, que arreplegueu, sense ser conscients d’aix\u00f2, el llegat de tantes i tantes dones que durant anys van ocupar eixos trons com a Falleres Majors de Val\u00e8ncia i Corts d’Honor, eixides de l’anonimat i convertides en instituci\u00f3. Vullc, en el vostre perm\u00eds, tindre un record per a totes les dones de la hist\u00f2ria que durant un any van regalar a Val\u00e8ncia el seu amor i ens van convidar a compartir cada emoci\u00f3 i cada sentiment amb una generositat que no t\u00e9 l\u00edmits. I aix\u00ed, vosaltres, passeu a formar part tamb\u00e9 com elles, quasi per instint, de la nostra hist\u00f3ria. Vosaltres, que no sou la princesa de cap somni, per\u00f2 s\u00ed que sou les reines de les vostres vides. Vosaltres que, nom\u00e9s fa falta compartir una hora vostra, per a saber que sou dones revolucion\u00e0ries, lleials, compromeses, diferents, pr\u00f2ximes, valentes i independents, humils, accessibles, respectuoses, conscients, que sabeu gaudir, que voleu gaudir, rialleres, generoses, transparents,… Dones que teniu llum. Eixa llum que fan transpirar sempre la normalitat i la naturalitat. I que s\u00f3n la vostra manera de ser i de reivindicar-vos. Nom\u00e9s vos encomane una cosa: feu-nos un favor a tots de no canviar mai. No vos allunyeu mai… Perqu\u00e8 amb el que cadascuna aporteu, feu que quan esteu juntes, ens sembleu imbatibles.
\nI esta festa, parla d’aix\u00f2: de batalles que es guanyen. de triomfs en silenci, d’esfor\u00e7os que ens fan millors, de voluntats que esgoten, de t\u00edmides intencions que es converteixen en desig, de tenaces obstinacions que ens donen la vida, de projectes sense ambicions i d’enyorances eternes que emplenen, dol\u00e7ament, el calaix on dormen els nostres millors records… D’amistats que no s’acaben i d’amors que no s’obliden!
\nQue dif\u00edcil Laura, que dif\u00edcil, per\u00f2 que bonic! No voldria apagar esta nit la meua veu, que \u00e9s una veu prestada, per\u00f2 he de dir-te adeu… Des que et vaig con\u00e9ixer sabia, que per moltes nits de desvetllament que dedicara a pensar qu\u00e8 dir-te, mai podria escriure res que estiguera a l’altura del que realment mereixes. I ac\u00ed estic jo, amb els meus nervis i la meua por per a recordar-te, com diu la iaia Soco, que els peus sempre a terra; per\u00f2 per a demanar-te tamb\u00e9: que al teu cor s\u00ed que el deixes volar lliurement; tan alt com pugues i m\u00e9s lluny del que pensaves que podries alcan\u00e7ar… El dest\u00ed et porta sempre a on has d’estar. Ser\u00e0s la Reina que mai oblida al seu poble i el teu poble mai t’oblidar\u00e0: nom\u00e9s els valencians som capa\u00e7os de fer que creme la terra per a il\u00b7luminar el cel! I eixe cel, ser\u00e0 teu… Quan estigues cansada o trista, pensa que hi haur\u00e0 un xic al que els peixets li seguixen per les cales d’Eivissa, que estar\u00e0 esperant-te per a retornar-li la felicitat a la teua mirada. Quan et sentes perduda o fatigada, afina l’o\u00efda perqu\u00e8 des d’on no el veges i nom\u00e9s l’intu\u00efxes, t’arribar\u00e0 un “Silbidito Meng\u00f3”. No deixes mai de ser tu, perqu\u00e8 eres tan incre\u00efblement \u00fanica que ning\u00fa es pot perdre ni un pessic de la Laura m\u00e9s aut\u00e8ntica. La que jo he conegut i no vull perdre mai. Quan les ll\u00e0grimes no s’aturen i les emocions t’arrosseguen, al passar davant de la Geperudeta, que t\u00e9 la mirada m\u00e9s humil i dol\u00e7a que es coneix en el m\u00f3n, para atenci\u00f3 i escoltar\u00e0s un “p\u00edo, p\u00edo, p\u00edo, p\u00edo, p\u00edo” que vindr\u00e0 a rescatar-te i a tornar-te el somriure. Quan cregues que ja no et queden forces, mira al voltant, a la teua Cort, a elles, que s\u00e9 donaran fins a l’\u00faltim al\u00e9 per a fer que la feblesa desaparega… Quan la valenta, respectuosa, prudent i afectuosa Laura se senta fr\u00e0gil o descoratjada perqu\u00e8 el foc arriba, recorda que mam\u00e0 sempre estar\u00e0 a casa per a fer-te car\u00edcies en l’esquena i convertir-te de nou en la seua consentida… Quan cregues que la vida perd color, com sempre torna a ser esfor\u00e7, i deixa que tot brille com brilles tu esta nit… I no ho oblides mai, Laura, que en esta ciutat cada dia es fa de nit, perqu\u00e8 Val\u00e8ncia necessita una excusa per a poder somiar amb tu…
\nLaura, espere que un dia et retrobes amb aquella xiqueta de nou anys, que jugava feli\u00e7 amb Cloti, que moria per ser Fallera Major,… Quan la trobes, nom\u00e9s et demane una cosa: mira-la als ullets i dis-li que s\u00ed, que el va aconseguir! Dis-li que, que de vegades, els somnis es compleixen en la pell d’aquells que m\u00e9s estimem…
\nGr\u00e0cies a tots vost\u00e9s, amics, per la seua generosa atenci\u00f3… Quan em van dir que hui seria ac\u00ed la veu de tots, o almenys aix\u00f2 he intentat, un amic em va prometre que estaria al meu costat. I aix\u00ed li he sentit hui, just ac\u00ed, al costat meu. De cor, recorde la seua veu quan em va demanar, que al tindre-la al davant, m’acomiadara de Laura amb unes paraules m\u00e9s que especials… Gentil sobirana, Fallera Major. El meu amic era Voro Cars\u00ed.
\nGr\u00e0cies Laura per la teua generositat i permetre’m que estes que dir\u00e9, com et vaig demanar, les meues \u00faltimes paraules, sigueren el teu comiat…
\nBona nit Laura.Bona nit, gentil sobirana Fallera Major.
\nFotografies: Fotofilmax Fot\u00f3grafos
\n[widgetkit id=”3505″]\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row type=”in_container” full_screen_row_position=”middle” column_margin=”default” column_direction=”default” column_direction_tablet=”default” column_direction_phone=”default” scene_position=”center” text_color=”dark” text_align=”left” row_border_radius=”none” row_border_radius_applies=”bg” overflow=”visible” overlay_strength=”0.3″ gradient_direction=”left_to_right” shape_divider_position=”bottom” bg_image_animation=”none”] [vc_column column_padding=”no-extra-padding” column_padding_tablet=”inherit” column_padding_phone=”inherit” column_padding_position=”all” column_element_direction_desktop=”default” column_element_spacing=”default” desktop_text_alignment=”default” tablet_text_alignment=”default” phone_text_alignment=”default” background_color_opacity=”1″ background_hover_color_opacity=”1″ column_backdrop_filter=”none”…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":56807,"comment_status":"closed","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[309],"tags":[],"class_list":{"0":"post-56809","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-noticias-va"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56809","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56809"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56809\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/56807"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fallas.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}