Una espera desitjada
Una espera desitjada. Tots esperant el començament de la Crida.
Tan important com la Crida, es per a algúns, el previ a la mateixa. Anar aplegant a les Torres de Serrans, on totes les comissións es donen cita, en els seus estandarts i de vegades, tots en el mateix color de polar, brusó, parka o cualsevol prenda de roba que servixca per a protegirse del fred.
Porten els seus estandarts i els distintius propis de cada comissió en tota la il.lusió del que espera el començament de la seua festa. Els mes tempraners, per a “reservar” lloc als seus amics, en pancartes en els noms de Raquel Alario, Clara Mº Parejo i les xiques i xiquetes de les seues Cort d’Honor, per a animarles i arroparles en el seu voler incondicional.
I mentres esperem, la música no deixa de sonar, acompanyantnos en tan fantástic día. Fent ballar, cantar i vibrar a tots els presents i fent castells humáns (torres), inclús "mantejant" als seus representants, desitjant també que l’espera no siga molt llarga.
Fotos: Armando Romero y Josep. V Zaragoza
