Marina Civera i la seua Cort d'Honor visiten la Universitat de València
Van realitzar una visita guiada i van acudir a la inauguració de l'exposició de llibrets
La Fallera Major de València, Marina Civera, la seua Cort d'Honor i el president de Junta Central Fallera, Pere Fuset, van visitar el dimarts 5 de març la Universitat de València, en ple centre de la ciutat. El rector i el vicerector van guiar a les representants falleres en una visita en la qual van poder observar, entre altres punts, el claustre de la universitat original, hui convertida en el Centre Cultural La Nau, declarat Bé d'Interès Cultural en 1981. La capella o el museu van ser altres dos punts d’esta visita guiada que va durar aproximadament una hora i en la que van aprendre i van gaudir de la història i el moviment cultural que té actualment La Nau.
Més tard van acudir a la inauguració de l'exposició "Cinc cèntims valia el llibret !: tresors fallers de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València". A l'acte també van estar presents el vicerector de Cultura i Esports, Antonio Ariño, la directora del Servei de Biblioteques, Victòria García, la directora de la Biblioteca Històrica de la Universitat, Mª Jesús García Mateu, i els comissaris de l'exposició Josep Lluís Marín i Javier Mozas, membres de l'Associació d'Estudis Fallers.
Tant durant la visita com en la inauguració de l'exposició es va tenir molt present que les Falles i el món acadèmic universitari estan molt vinculats i van de la mà, tot i que durant molts anys es creia que no era així. Ara, la Biblioteca Històrica de la Universitat de València acull una de les més completes col·leccions de literatura fallera de l'últim terç del segle XIX: un fons bibliogràfic integrat per més de dos-cents llibrets de falla, gairebé la meitat dels quals són els únics exemplars que es conserven.
L'exposició suscita interès perquè s'aproxima el visitant a una època en què les Falles començaven a tenir un lloc destacat en el calendari i un moment de tensió entre la festa i els intents de control per part de les autoritats. En este context els llibrets de falla es van consolidar com un producte editorial singular que convivia amb altres manifestacions de la literatura satírica.
A la mostra es pot observar el llibret més antic que es coneix, de 1855, escrit per Josep Bernat i Baldoví, i que correspon a la falla de la plaça de l'Almodí, així com exemplars únics coneguts. Al llarg del recorregut es pot apreciar com ha anat evolucionant el llibret amb l'aparició de diversos formats, la inclusió de nous continguts o la identificació dels seus autors.
Fotografies: Armando Romero
